En Moha és un immigrant il·legal… No. Posem només immigrant. Un refugiat… si, millor… o un nouvingut! Millor encara. Un nouvingut, si. És moro… no, magrebí… musulmà… àrab?… africà… En Moha és d’una altra raça… ètnia?… cultura?… país… Si, d’un altre país si. I és d’un altre color també… no, color no… o si?… no és negre… però és marró. Parla diferent, menja diferent, es vesteix diferent, resa diferent, pensa diferent… és diferent. Però tots som iguals, no? Ho va dir Nostre Senyor. Però Al·là no sé si ho va dir això? Tots som iguals però amb les nostres diferències, és clar… Ara que, si ha vingut aquí, que s’adapti, no?… o si no ja ens adaptarem nosaltres… o tan és… En Moha és un amic… un conegut… un veí… un. I ha vingut aquí… per quedar-se… o no. Amb el gest com a únic llenguatge i l’humor com a bandera, la Companyia Còmica l’Ou Cost presenta el seu tercer espectacle, Moha, on s’atreveixen a parlar, sense parlar, d’un tema tan delicat… no, delicat no seria la paraula… profund?… sona massa seriós… d’un tema tabú… sensible… d’actualitat… del tema, en fi… de la immigració. Us atreviu a posar-hi una mica d’humor?